Artemi Cerdà és catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València. Vicent Llorent, a banda de geògraf, és el director de La Marina de València. A quatre mans han escrit este text sobre la garrofera i les garrofes. Amb aquesta preciositat encentem el blog garrofera.com. No podem demanar més. El nostre agraïment cap a ells no cap en la garrofera més monumental que hi haja a la faç de la terra. 

Els garrofers són patrimoni vegetal i cultural de la Mediterrània. Som garrofers.

Artemi Cerdà i Vicent Llorens

Abandonats durant dècades per la falta de viabilitat econòmica, els garrofers estan lluny de desaparèixer. Ara tornen a revifar després de la desaparició dels cavalls dels nostres carrers, i ho fan al caliu d’una nova alimentació, més sana, més sostenible.

Ceratonia siliqua L., aquest és el nom que li va donar el mestre dels botànics, Linneo, aquell que va encetar la classificació i nomenclatura de les plantes. “Ceratonia” fa referència en grec a les banyes, per la forma del fruit, el d’una llegum. I “síliqua”, a una unitat de pes. De fet, la llavor del garrofer és tan regular en el seu pes que s’utilitzava per a pesar or. I or sembla que serà en el futur la garrofa.

El garrofer és l’arbre mediterrani per excel·lència. Li agrada el clima suau de la costa, ja que s’hi va adaptar venint d’un clima càlid i humit fa més de tres milions d’anys. Un supervivent que s’ha refugiat a prop de la mar. Ha estat el garrofer un arbre clau en la cultura agrícola, ja que era la font de proteïnes per al bestiar i també per als humans. A Dénia, durant l’esplendor de la pansa, hi havia tanta terra conreada de moscatell com de garrofer. Els garrofers als secans de la muntanya i el moscatell a les planes de sòls fèrtils per donar bons sanglots de raïm.

Quan veiem flors -i passades les setmanes garrofes- penjant dels troncs dels garrofers estem veient l’herència tropical que encara li queda: pot florir i fer fruit des de rames i troncs ja que la seua pell és fina.

El garrofer és un arbre molt sensual. Atrau als insectes a les seues flors amagades entre rames amb un fort olor. A més hi ha arbres femelles i arbres mascles. Cada vegada veiem més la mediterraneïtat a través dels garrofers.

Podem trobar garrofers silvestres a la muntanya, sempre entre oliveres bordes, margallons i timó. Ells, els garrofers bords, ja estaven ací quan els neandertals habitaven Eurasia. Quan l’Homo Sapiens va vindre d’África va caminar entre garrofers bords, i més tard els va domesticar. La necessitat d’empeltar el garrofer per a fer-lo més productiu va endarrerir el seu aprofitament. L’olivera i la vinya van anar per davant, però amb la expansió de l’Imperi Romà el garrofer es troba ja a tota la mediterrània en bancals de secà. La seua gran expansió es va produir a l’època islàmica, on a les muntanyes més càlides vora mar deurien ser l’arbre de companyia d’Al-Azraq, i dels primers cristians que poblaren les valls i muntanyes properes a la mar.

València, i més concretament les comarques que miren a la mar, és el nucli productiu més important del món. Podem dir que el garrofer és l’arbre valencià per dret propi. És un arbre de secà, però si el regues és molt agraït. Produeix més, creix més, i a més no te plagues conegudes, ni en secà ni en regadiu.

Recordem que el garrofer, tot i ser un arbre tropical originàriament, està adaptat a la sequera. Aquest va ser el seu èxit evolutiu per fer-se l’amo del litoral mediterrani. En canvi, no ha sabut adaptar-se a les gelades i caldrà visitar zones per baix de 400 m d’altitud per a poder-lo vore. Ningú és perfecte.

Encara queda més. El garrofer té un port majestuós, arbre ornamental poc aprofitat a pesar de la seua versatilitat per donar ombra i millorar la estètica de parcs, jardins i carrers. De llenya profitosa per al foc, de fusta amb ús en la construcció de instruments musicals, encara queda tot un món per descobrir el seu ús en decoració d’interiors. Sols cal vore el cor rogenc de la seua fusta per entendre que és fusta de gran valor per a la decoració. No fa molts anys el tronc dels garrofers era utilitzat per carnissers i pescaters com a banc de treball. Segur que tornarem a vore-lo en les nostres cases i espais públics. El garrofer està de moda.

A més el garrofer, per les poques despeses en la producció, pot recuperar els bancals abandonats, ajudar a evitar incendis prop dels pobles i fixar diòxid de carboni per evitar l’escalfament global. No sols pot lluitar contra el canvi climàtic, el garrofer és totpoderós. També fixa nitrogen -es una lleguminosa i no ho pot amagar en créixer les garrofes- i per tant ens ajuda a lluitar contra la degradació dels sòls i per tant contra la desertificació.

Posa un garrofer en la teua vida. És un arbre mediterrani, sensual, resistent i ha estat amb nosaltres en la gran aventura de la evolució natural i cultural. I a més ens ajudarà a crear un medi ambient més sostenible.